Benvinguts a Longyearbyen!
Longyearbyen és una ciutat de Noruega, capital i assentament més poblat de les illes Svalbard. La ciutat s'assenta a la vall de Longyear, a la riba de la badia d'Advent, una branca de l'Isfjorden situada a la costa oest de l'illa de Spitsbergen. L'1 de gener de 2016 tenia una població de 2.075 habitants. Des del 2002, el Consell de la Comunitat de Longyearbyen ha tingut moltes de les mateixes responsabilitats d'un municipi, inclosos els serveis públics, l'educació, instal·lacions culturals, bombers, carreteres i ports. La ciutat és la seu del Governador de Svalbard. És l'assentament més septentrional del món amb més de 1.000 residents permanents.
Coneguda com la Ciutat de Longyear fins al 1926, fou establerta el 1906 per John Munroe Longyear, principal propietari de la Companyia Àrtica de Carbó de Boston (Arctic Coal Company), que va iniciar les operacions de mineria de carbó el mateix any. L'empresa propietària de les mines fou l'Store Norske Spitsbergen Kulkompani (SNSK), que encara hi duu a terme mineria. La ciutat va ser gairebé completament destruïda per la Kriegsmarine alemanya el 8 d'agost de 1943, però, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, fou reconstruïda. Longyearbyen fou una ciutat minera propietat de l'empresa abans citada fins a la dècada del 1990, quan la major part de l'activitat minera es va traslladar a Sveagruva.
Des d'aleshores, la ciutat ha fet un gran salt i ha avançat molt en el turisme i en la investigació, tal com ho demostra l'arribada d'institucions com el Centre Universitari de Svalbard, el Magatzem de llavors de Svalbard i l'Estació de satèl·lit de Svalbard. La comunitat és servida per l'Aeroport de Longyear i l'Església de Svalbard.